Diari.

I arriba el gran día. Estava nerviós i de segur que molta gent també ho estaria. Hui. Hui mostraria al món el meu tal·lent i el meu amor per aquest esport. Ja ho estic veient.Milers d'espectadors en les grades aplaudint-me. Plens d'emoció per mi. El día passà sin que me donara conta. Ja eren les sis. M'havia vestit per a l'ocasió amb una vestimenta completament nova. A les set en punt la plaça estava plena. Jo estava al mig, un poquet nerviós, pero sonreia esperant al bou. No va tardar en aparéixer. Ja havia pasat mitja hora, el bou semblava cansat, era el meu torn, i prompte vaig acabar amb la seua vida. La plaça entera s'omplia amb crits de satisfacció pel meu espectacle. Estava mes feliç que mai.

26 d'Abril del 2005.



Les vuit del matí. Me vaig levantar en quant vaig escoltar el soroll del meu despertador. No vaig tardar en vestir-me i desdejunar per a baixar a la primera planta de la meua casa. El tenia tot llest en el saló. Pancartes,fulles informatives i samarretes que anunciaven els nostres pensaments. Ho vaig ficar tot en el cotxe i vaig conduir cap al centre de la ciutat veïna. Els meus companys m'esperaven angoixats per l'espectacle del día anterior, però al veure'm van canviar les cares. Rostres plens de valor per a demanar justícia contra aquell "esport". Com pasaven les hores aquell acte de justicía anava empeorant i la violència es multiplicava. Després d'unes hores no quedava gens de la manifestació. S'havia dissolt. Encara que van acudir moltes persones i vaig complir el meu propòsit. Ara estic mes prop que s'acabe aquesta injustícia.

27 d'Abril del 2005.



Verd...naturalesa...tranquil·litat...i una vida agradable en el camp. Havia perdut la noció del temps des que vaig nàixer. Però això no importava ara, era feliç. Van passar unes setmanes i a uns companys i a mi ens van fer pujar a un gran camió, bastant incòmode. Després d'unes hores de viatge vam arribar a una gran ciutat, completament distinta d'on venia.Van passar els dies i estava inquiet. Al cap d'una setmana em van tancar en una plaça, o alguna cosa semblant, amb un home de vestit estrany. Va començar a jugar amb mi. Al principi era divertit, però passats alguns minuts va començar a fer-me mal. No sàvia que fer, gens mes que córrer cap a ell per a tenir alguna oportunitat de ferir-li i escapar. Però de sobte, vaig sentir un fil fred i punxent en l'esquena. Prompte vaig començar a sentir-me feble i em vaig desplomar en el sòl veient com la meua vida s'anava apagant.

26 d'Abril del 2005.